Taller d’iniciació al ganxet

Taller d’iniciació al ganxet

Nivell: Iniciació. Dia: Dimecres. Duració: 1.30h/sessió. 4 setmanes. Total 6h. Què aprendrem: Introdueix-te al món del ganxet. Ensenyarem els punts bàsics del ganxet perquè pugues elaborar les teues creacions. Aprendràs a fer la cadeneta, el punt baix, el punt mig i el punt alt. També t’ensenyarem a teixir en recte i circular. Què farem: Elaborarem dos moneders: un recte i l’altre circular. Preu: 28 euros. Inclou ganxet d’alumini Hiyahiya (valorat en 3,20 euros). Material a escollir: llana, sintètic, cotó o trapillo. El material empleat per al taller s’ha d’adquirir a la botiga.  Professora: Ainhoa. Iniciació al Ganxet

Taller de iniciación al ganchillo

Nivel: Iniciación. Día: Miércoles. Duración: 1.30h/sesión. 4 semanas. Total 6h. Qué aprenderemos: Introdúcete al mundo del ganchillo. Enseñaremos los puntos básicos del ganchillo para que puedas elaborar tus propias creaciones. Aprenderás a hacer la cadeneta, el punto bajo, el punto medio y el punto alto. También te enseñaremos a tejer en recto y circular. Qué haremos: Elaboraremos dos monederos: un recto y otro circular. Precio: 28 euros. Incluye ganchillo de aluminio Hiyahiya (valorado en 3,20 euros). Material a elegir: lana, sintético, algodón o trapillo. Profesora: Ainhoa.

Advertisements

Russafa és el meu barri

Per Lluc Avellan

photo1 (1)

Encara no havia complert els 18 anys d’edat quan vaig arribar a Russafa. Era el meu últim any d’institut i sabia que el curs vinent m’esperava una nova vida. Començaria a estudiar una carrera universitària i m’instal·laria en la ciutat durant els pròxims cinc anys. Russafa seria el meu barri.

L’any 1998 Russafa no deixava de ser un bonic barri de l’Eixample, només que amb un inconfusible aire decadent. Feia l’aspecte que els qui decideixen sobre quins barris s’han de degradar i quins han de lluir un bon aspecte, s’hagueren posat d’acord en deixar perdre una part del barri. Aleshores els edificis estaven per pintar i el gris dominava les façanes; els negocis de venda al per major, instal·lats als baixos comercials, inundaven els contenidors de fem amb enormes caixes de cartró; hi havia un anar i vindre constant de furgonetes de càrrega i descàrrega; la immigració s’havia vist atreta pel barri fins al punt que sobretot la comunitat magrebina havia pres determinades cantonades com un espai de convivència.

Russafa era considerat, a ulls de la immensa majoria d’habitants de la ciutat, un barri d’acollida immigrant. Això mai va ser un problema per als qui vivíem allà, per al nostre dia a dia. Que m’oferiren haixix cada vegada que em dirigia a casa, no era un fet que traumatitzara la meua joventut. Perquè més enllà del “trapicheo” de droga blana, no existia cap més conflicte per a una ment benestant. Potser sí que es trobava a faltar la desídia en què es tractava el barri des de la màxima institució local. La falta de zones verdes o d’una escola pública sí que era motiu de queixa per part del veïnat.

Passaren els cinc anys d’estudis universitaris i la vida em va portar a diferents latituds. Ara bé, mai vaig perdre contacte amb el barri. Cada vegada que anava a València, em quedava a dormir a Russafa, amb la qual cosa assistia bocabadat als canvis que experimentaven els quatre carrers de referència en què m’havia criat a la ciutat. A cada nova visita, em sobrevenia la sorpresa.

Hi havia una desaparició progressiva dels baixos comercials dedicats a la venda al per major. Aquests baixos estaven sent substituïts en molts casos per negocis d’hostaleria. Els bars i els restaurants s’havien convertit en el nou ingredient amb el qual agitar la vida –nocturna- del barri. Era també un reclam per a joves dissenyadors i artistes en general, cansats de veure com el turisme s’apoderava del centre històric de la ciutat.

Ara per ara, Russafa està en el punt de mira de tot aquell que respire modernitat, ni que siga en forma de fals “postureo”. El barri ha canviat, i molt, en l’última dècada. És un lloc on tot el món li fa gràcia viure. Està de moda, per dir-ho clar i ras. Però corre el perill que, com li ha passat al Carme, es despersonalitze, que s’ofegue d’èxit.

Un barri ha d’estar dotat d’espais de convivència totes les hores del dia. No només quan cau la nit. La gent gran, amb denominació d’origen de Russafa, no baixa a fer-se canyes a les terrasses. Necessita els seus espais de quotidianitat. Quan desapareix un antic comerç i és substituït per un bar amb horaris més bé nocturns, es perd un part de la vida real del barri.

Més de 15 anys després del meu desembarcament a la ciutat, me n’adone que Russafa sempre ha tingut personalitat pròpia i que, com la vida mateixa, ha anat fluctuant sobre la seua trajectòria. Potser ara és moment, abans que la bola es faça massa gran, de reflexionar quin model de barri volem els veïns. Tant els qui acaben d’arribar com els qui estan de tota la vida, hem de reivindicar que no tot es mou per modes passatgeres. Estimem Russafa perquè és el nostre barri.

Lluc Avellan és periodista i autor del blog llucavellan.blogspot.com

Estem d’obres // Estamos de obras

Estem d’obres

IMG_0732El fil de Russafa està posant-se guapo abans d’obrir portes. Estem fent més hores que un rellotge per condicionar el local. Però ho fem amb molt de gust, convençuts que quedarà un espai molt lluïdor. Per això ens hem arromangat les mànegues i estem treballant de valent. Com en tota obra o reforma, les coses van més lentes i són més costoses del que volíem imaginar. Ara bé, no per això desistim en els nostres quefers. Perquè som persones obstinades en endreçar cada racó d’allò que, d’alguna manera, serà la nostra segona casa.

De moment, hem fet una xicoteta reforma al bany. Però segurament del que estem més orgullosos, és del cristall fixe que ens servirà d’aparador per tal que queden vistoses totes les coses que exposarem. Això, sense comptar tota la lluminositat que proporciona a la botiga. I com diuen al meu poble, estem molt desvanits de com està quedant El fil de Russafa.

IMG_0810

Estamos de obras

El fil de Russafa está poniéndose guapo antes de abrir puertas. Estamos haciendo más horas que un reloj para acondicionar el local. Pero lo hacemos con mucho gusto, convencidos de que quedará un espacio muy Enlucidor. Por eso nos hemos arremangado las mangas y estamos trabajando duro. Como en toda obra o reforma, las cosas van más lentas y son más costosas de lo que queríamos imaginar. Ahora bien, no por ello desistimos en nuestros quehaceres. Porque somos personas empeñadas en adecentar cada rincón de lo que, de alguna manera, será nuestra segunda casa.

De momento, hemos hecho una pequeña reforma en el baño. Pero seguramente de lo que estamos más orgullosos, es del cristal fijo que nos servirá de escaparate para que queden vistosas todas las cosas que expondremos. Esto, sin contar toda la luminosidad que proporciona a la tienda. Y como dicen en mi pueblo, estamos muy “desvanits” de cómo está quedando El fil de Russafa.